El “Toro de Osborne” al Tribunal Suprem

El Toro d'Osborne al Tribunal Suprem

Queden ja poques tanques publicitàries en les carreteres espanyoles on aparegui l’imponent i vast perfil d’un toro de brega irrompent de sobte en l’horitzó. Aquesta marca, propietat del grup Osborne, que el seu denominatiu és “Toro”, juntament amb el seu característic perfil ben conegut, s’ha vist embolicada en un litigi en matèria de marques que ha estat recentment resolt per la Sala Primera del Tribunal Suprem. El conflicte es va suscitar per la similitud que presenten les marques “Toro de Osborne” i “Badtoro”, de l’empresa catalana Jordi Nogués SL, així com dels seus respectius signes distintius gràfics. Osborne va presentar una demanda de nul·litat de la marca denominativa “Badtoro” perquè va considerar que el seu dret era lesionat per l’activitat comercial de “Badtoro”, en generar risc de confusió entre ambdues marques.

Encara que aquest risc de confusió en els consumidors per la coexistència de les dues marques no s’ha apreciat, crida l’atenció la peculiar argumentació utilitzada per part de la titular de la marca Badtoro. Ens referim en concret a l’al·legació de la prohibició absoluta de registre continguda en l’article 5.1 apartat i) de la Llei de Marques (i- 7.i del Reglament de Marques de la Unió Europea). Aquesta prohibició de registre bàsicament ve a denegar el registre de marques que reprodueixin o imitin l’escut, la bandera, les condecoracions i altres emblemes d’Espanya, Comunitats Autònomes, províncies o municipis o altres entitats locals. S’accepta com a raonable que estigui prohibit l’ús de signes oficials i representatius de l’Estat espanyol, de tal manera que no puguin ser monopolitzats per un agent del comerç per distingir els seus productes o serveis.

No obstant això, uns dels raonaments utilitzats per Badtoro per sustentar la seva petició d’anul·lació de la marca registrada “Toro” va ser que al moment del seu registre tal signe constituïa un autèntic símbol o emblema d’Espanya i d’especial interès públic per al país. Tant el Jutjat del Mercantil d’Alacant com l’Audiència Provincial van desestimar la pretensió de Badtoro, però amb la sentència del Tribunal Suprem la qüestió queda confirmada: el “Toro de Osborne”, van sentenciar, no constitueix un símbol oficial d’Espanya. El Tribunal Suprem rebutjava així la pretensió de Jordi Nogués, SL, i afirmava que encara que el signe es representi juntament amb la bandera espanyola en diversos esdeveniments esportius i públics, no és ni ha estat mai un símbol o emblema oficial de l’Estat tal com ho considera la Llei de Marques o el Reglament de marca de la Unió Europea.

El Tribunal Suprem aprofita l’ocasió per recordar als desmemoriats que la tauromàquia, és a dir, les corregudes de toros, representen una tradició i constitueixen un patrimoni cultural de tots els espanyols (sorprenent cohabitació, forçada d’altra banda, entre cultura i tauromàquia). No obstant això, aquest valor “no suposa, com pretén el recurrent, que el toro, quan animal, hagi passat a ser una icona del nostre país que hagi buidat de caràcter distintiu a la denominació ‘toro’ i per tant constitueixi un impediment objectiu per al seu registre com a marca”. I repeteix, per si no havia quedat clar el binomi cultura/tauromàquia, que el que constitueix patrimoni cultural d’Espanya és la tauromàquia, però no l’animal en si mateix. El Tribunal Suprem deslliga així el sentiment de reivindicar “l’espanyol” mitjançant l’ús del toro, del que suposa representar a l’Estat i a les seves institucions davant la comunitat internacional.

D’altra banda, el Tribunal Suprem ens adverteix que cap llei autonòmica pot “privar” als espanyols de gaudir d’aquest esdeveniment, i cita a aquest efecte la seva sentència 177/2016, de 20 d’octubre, en ocasió de la resolució d’un recurs d’inconstitucionalitat en contra d’una Llei del Parlament de Catalunya que prohibia les corregudes de toros. El Suprem ja va fer llavors una sèrie de consideracions sobre aquest tema com que «la tauromàquia té una indubtable presència en la realitat social del nostre país» i que «les corregudes de toros i espectacles similars són una expressió més de caràcter cultural» o que l’Estat espanyol «ha declarat formalment la tauromàquia com a patrimoni cultural». També es refereix a les corregudes de toros com un «fenomen històric, cultural, social, artístic, econòmic i empresarial».

Seria il·lògic que el Tribunal Suprem avalés aquesta pretensió de “Badtoro” per un simple ús social i no generalitzat, sinó utilitzat per un petit sector de la població procliu a entusiasmar-se amb les corregudes de toros. Però pot generar confusió el fet que la tauromàquia, aquesta pràctica — de quina forma qualificar-la?— com poc atàvica per no entrar en majors fondàries, sigui protegida com a patrimoni cultural d’Espanya i la representació del “Toro de Osborne”, íntimament lligada a ella, no es consideri identificativa del país. Encara que la simbologia del toro està íntimament lligada a la tauromàquia, no pot considerar-se mai un símbol oficial o d’especial interès per l’Estat i que per aquest motiu s’exclogui la seva lliure utilització en el comerç.

Per Josep Magraner Llobera, advocat de Sebastià Frau Advocats.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *