Comentaris a la sentència del TSJIB que reconeix la prestació per maternitat a un pare biològic en un supòsit de maternitat subrogada

Comentaris a la sentència del TSJIB que reconeix la prestació per maternitat a un pare biològic en un supòsit de maternitat subrogada

Els fets dels quals va entendre la sentència del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears de 30 de gener de 2017 són els que a continuació passem a resumir. El matrimoni va utilitzar el mètode de maternitat subrogada per procedir a l’adopció d’un nounat en l’Estat d’Illinois (EE.UU). A saber, l’esperma del futur pare va fecundar in vitro els òvuls d’una donant anònima que es van implantar després en l’úter de la gestant (una tercera persona, aquesta sí plenament identificada i amb qui els futurs pares van poder mantenir i van mantenir una relació fluïda en el curs de l’embaràs).

Després del seu naixement, el pare biològic de la criatura va sol·licitar davant el INSS la prestació per maternitat, que va ser denegada perquè “no encaixa en cap de les situacions protegides per la prestació per maternitat (part, adopció o acolliment)”.

Més tard es va dictar sentència en el jutjat de primera instància del Comtat de Cook, Illinois, Estats Units, per la qual es reconeixia el menor com a fill dels dos pares d’igual forma que la filiació matrimonial i per a tots els efectes legals. La sentència reconeixia que l’actor era el pare biològic del menor i el seu espòs era el seu progenitor legal i, d’altra banda, ni la gestant ni la donant d’òvuls eren les progenitores del menor.

La sentència del Jutjat social número 1 de Palma va reconèixer la prestació per maternitat i el INSS va interposar recurs en contra seva sota l’al·legació que s’havia realitzat una aplicació indeguda de l’article 133-LGSS (que recull les situacions protegides de maternitat, adopció i acolliment), doncs l’article 10.1 de la Llei 14/2006, sobre tècniques de reproducció humana assistida, no permet el contracte de gestació a càrrec d’una dona que renuncia a la filiació materna a favor del contractant. El INSS defensa que “els actes no poden ser vàlids perquè van en contra de la llei, ni tampoc els conclosos en perjudici de tercers a un país que sí autoritza aquests actes contraris a l’ordre públic nacional per així burlar la normativa espanyola, la qual cosa constitueix un acte fraudulent que no pot produir els efectes aquí pretesos” [vot particular de la STS de 25 d’octubre de 2016].

La normativa sobre el registre civil (ara ja derogada), que autoritzava denegar la inscripció a favor dels pares quan la certificació d’un registre estranger anàs contrària a la legislació espanyola, i el Codi Civil, que prescriu que la filiació s’acredita per la inscripció al Registre Civil, impedien que s’admetés la maternitat per subrogació i assignava la maternitat en tals casos a la mare biològica, amb simultani rebuig de la inscripció com a fills biològics dels pares subrogats.

No obstant això, la STS de 25 d’Octubre de 2016, sobre la qual es fonamenta la del TSJ de les Balears, ja va fer referència als arguments que serveixen per avalar la concessió de prestacions, entre ells: que la finalitat de la prestació de maternitat està relacionada no només amb el descans obligatori i voluntari pel fet del part, sinó també amb l’atenció o cura del menor. De vital importància és prendre en consideració l’interès superior del menor per resoldre la qüestió, doncs ha de respectar-se el seu dret a gaudir plenament de la seva vida familiar i privada.

Tal resolució és bàsica per arribar a la conclusió sobre la concessió de la prestació, doncs l’interès del menor és un cànon interpretatiu molt fort a l’efecte d’atorgar la prestació per maternitat. Entén el tribunal que; i) la prestació per maternitat va més enllà del descans associat a l’enllumenament; ii) que la suspensió de la relació laboral per maternitat té com a fonament la necessitat de convivència i contacte permanent entre mare i fill; iii) o que la mateixa prestació s’atorga en supòsits on no hi ha enllumenament (adopció, acolliment). Esmenta addicionalment el principi constitucional de procurar la protecció social de la família, la protecció integral dels fills i vetllar pels drets dels nins.

El rellevant a entendre d’aquest comentari és que encara que la legislació espanyola prohibeix el contracte de maternitat subrogada, la qual cosa aboca a la seva nul·litat de ple dret amb el consegüent veto al fet que la filiació tengués accés al Registre Civil, existeix una situació de facto que en absolut pot obviar-se. I és la realitat d’un menor que clama per la seva protecció i que, si s’apliqués literalment la llei, estaria desproveït de les prestacions de maternitat de les quals qualsevol menor ha de poder gaudir. En aquests termes la STS de 25 d’Octubre de 2016 conclou: “que una Llei Civil prescrigui la nul·litat del contracte de maternitat per subrogació no elimina la situació de necessitat sorgida pel naixement del menor […] ja que tal situació de necessitat ha de ser afrontada des de la perspectiva de les prestacions de la Seguretat Social procurant que aquests fills no vegin minvats els seus drets”.

La conclusió és clara: no és possible que el INSS obviï una situació de facto encara que per a la legislació espanyola fos, com és, nul·la. Per això el Tribunal Suprem s’encarrega de recordar que determinades situacions nul·les, com l’estudiada, poden produir i produeixen efectes dels quals no es pot prescindir. Finalment, s’insisteix, es tracta d’un menor integrat en un nucli familiar en el qual un dels pares és el biològic, que té un caràcter permanent i els drets del qual han de ser respectats precisament en virtut de tractar-se d’uns drets la protecció dels quals és d’especial interès.

Per Josep Magraner Llobera, advocat de Frau Advocats.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *