El dret a l’oblit i les dificultats per al seu correcte exercici

El dret a l'oblit i les dificultats per al seu correcte exercici

1. Que és el dret a l’oblit?

El dret a l’oblit és una nova versió dels drets d’oposició i cancel·lació de dades personals que la LOPD atorga als interessats però aplicant els seus efectes a les dades que figuren en els cercadors d’Internet. Si bé els drets d’oposició o cancel·lació es relacionaven amb els pressupostos que les dades eren errònies, desfasats o ja no tenien cap utilitat, el dret a l’oblit protegeix els interessats que vulguin retirar dels motors de cerca dades personals que no compleixin els requisits d’adequació i pertinència de la normativa.

Els pressupostos perquè els motors de cerca, com Google, es vegin obligats a retirar dades personals de l’interessat són per exemple, quan aquests són incorrectes, obsolets, manquen de rellevància o interès públic. Aquestes dades, publicades a Internet, poden provenir de notícies en els periòdics o fins i tot publicacions oficials, no obstant això, hauran de ser retirades encara que estiguin emparades pel dret a la llibertat d’expressió o informació.

D’altra banda, l’exercici d’aquest dret no significa la retirada efectiva de les dades o imatges en la web font o altres plataformes que els hagin difós, sinó que simplement consisteix en l’eliminació de l’enllaç web que figura en la llista de resultats de cerca en Internet.

Segons l’Agència Espanyola de Protecció de Dades Personals, el dret a l’oblit es pot exercir directament enfront del motor de cerca sense fer cap petició prèvia a la web font original. La Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, de 13 de maig de 2014, matisa que el dret a l’oblit inclou l’eliminació dels resultats de cerca en els quals aparegui el nom de l’interessat, sempre que la cerca consisteixi en el nom i aquest no aparegui indirectament en un altre tipus de cerca. Això es materialitzaria en que quan hem exercitat el dret i realitzem una cerca amb el nostre nom, no apareixeran enllaços amb accés directe a les nostres dades personals, però això no significa que s’hagin suprimit i no es puguin trobar amb una cerca diferent.

2. Com s’exercita?

Els grans motors de cerca com Google ja han habilitat els formularis necessaris perquè els interessats facin les seves peticions. No obstant això, aquests no estan obligats a respondre i si no ho fessin, l’entitat denegués la sol·licitud o la satisfés de forma parcial, l’interessat podrà sol·licitar a l’Agència Espanyola de Protecció de Dades que ho faci en el seu lloc. L’AEPD no té perquè estimar procedent que tal petició sigui necessària doncs igualment haurà de valorar el perjudici que li suposa a l’interessat que aquestes dades es puguin trobar als enllaços dels resultats de cerca, conjuntament amb el perjudici que suposa per a l’interès públic la seva remoció. A continuació, i després de la ponderació d’interessos realitzada, dictarà una resolució estimant o no la seva petició.

Acte seguit, si s’obtingués una resposta negativa per part de l’AEPD, podria formular-se un recurs contenciós-administratiu davant els Jutjats del contenciós-administratiu per valorar si la resolució de la AEDP és conforme a dret o, per contra, l’interessat té efectivament el dret al fet que siguin retirats els enllaços del motor de cerca.

No obstant això, no és necessari recórrer a l’Agència Espanyola de Protecció de Dades perquè es tuteli el nostre dret. Si no instam la tutela davant l’AEPD no caldrà formular recurs davant els tribunals contenciós-administratius i podrem interposar demanda per la via civil, sol·licitant la protecció dels drets a l’honor, a la intimitat i enfront del tractament automàtic de les nostres dades personals.

3. L’efectivitat del dret a l’oblit.

Com ja hem comentat, el dret a l’oblit té una efectivitat limitada als enllaços que puguin aparèixer en els resultats de cerca. Si volem que aquestes dades de la font original siguin completament eliminades caldrà posar-se en contacte amb el webmaster del lloc web en el qual apareix el contingut i sol·licitar la seva eliminació o modificació.

A dia d’avui, el funcionament d’aquest dret no ha estat com s’esperava després del boom posterior a la Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Al final, la decisió d’eliminar o no els enllaços que donin accés directe a les nostres dades resideix en la mateixa entitat que els posa a la nostra disposició, és a dir, els motors de cerca. La resposta negativa a la seva eliminació no té perquè ser motivada i a més, els efectes s’estenen únicament als cercadors dels dominis europeus, amb el que obviar el bloqueig dels enllaços és relativament fàcil en buscar-los per la terminació “.com”. La solució correcta seria implementar el dret a l’oblit a nivell mundial i a través dels cercadors que tenguin el mateix abast.

Un altre inconvenient és que el motor de cerca comunica al propietari de la informació, és a dir, a la web creadora de la font original, que tal interessat ha sol·licitat la remoció dels enllaços de la llista de resultats que dirigeixen automàticament al seu web. Llavors, el propietari pot publicar aquesta circumstància i que aquests continguts adquireixin automàticament una rellevància pública suficient perquè sigui emparada pel dret a la informació.

Per Josep Magraner Llobera, advocat de Sebastià Frau Advocats.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *