Pedro Medina: “Esperam que es pronunciïn al nostre favor, no entendríem cap altra decisió”

Pedro Medina espera que es pronunciïn a favor de la Fira del Llonguet

A principis del passat novembre els mitjans de comunicació es varen fer resó del pols entre el gegant de l’alimentación Adam Foods i la Associació de Veïns del Pil·larí, una defensa de Sebastià Frau Advocats. Adam Foods no va permetre que la associació obtengués la patent presentada a la Oficina Española de Patentes y Marcas. Per aprofundir en el tema hem entrevistat Pedro Medina, president de l’associació.

– Per què van triar Sebastià Frau Advocats per portar aquest cas?

En primer lloc, varem elegir Frau Advocats perquè ens portàs els tràmits per  enregistrar la marca Fira del Llonguet, ja que teníem coneixement de la seva experiència amb altres casos i també de la preparació de Josep Magraner en relació al registre de la propietat Intel.lectual. Després, quan va arribar el recurs en contra, ens vàrem reunir amb Sebastià Frau i Josep Magraner i ells ens van donar la seva visió del tema, explicant-nos com seria el procés si ens decidíem a seguir endevant. Ens van donar també totes les facilitats possibles i els membres de l’AVV Es Pil.lari no dubtàrem en seguir endavant i confiar amb la seva feina.

– Quina va ser la seva primera reacció en descobrir que no els deixaven patentar la marca?

Crec que va ser una barretja de sorpresa, incredulitat i impotència. En un primer moment, és algo que no esperes i et sorpren molt que un monstre de l’alimentació com Adam Foods pugui fer un recurs en contra del nostre projecte, al·legant que un dels seus productes, en aquest cas Galletas Marbú, es pugui veure perjudicat. També et sents impotent perque hem d’invertir un doblers del nostre petit pressupost en la nostra defensa, fent front un gegant amb un pressupost de més de 30 milions d’euros.

– Com va sorgir la idea de crear en Tià Llonguet?

En Tià Llonguet va “néixer” amb l’intenció que fos l’imatge de la Fira del Llonguet. La nostra intenció era, també, crear uns premis populars per poder reconèixer la trajectòria d’un “LLONGUET” (persona, entitat). Els Premis Tià Llonguet volen donar l’oportunitat a tots els llonguets a dir la seva, poder proposar els seus candidats i votar-los. El premi consisteix en una reproducció d’en Tià Llonguet realitzat amb plastilina polimérica per na Carmen Gibert Cano. Els requissits per poder ser guardonat són:

• Que la persona hagi nascut a Palma, hi visqui fa molt temps o bé hagi desenvolupat la seva trajectòria professional al nostre terme municipal.
• Algú que destaqui o hagi destacat en qualsevol aspecte o feina i no hagi renunciat mai de les seves arrels llonguets.

– Li semblen justes accions així tenint en compte que la Fira del Llonguet no té ànim de lucre?

Es clar que no! Tot, absolutament tot, el que diu el recurs presentat a l’OEPM en contra del nostre projecte de registre de la marca Fira del Llonguet és fals. No tenim cap ànim de lucre i molt manco la intenció de fer competència ningú. La finalitat d’aquest projecte que l’AVV Es Pil.lari duu endavant des de fa 2 anys és, únicament, la de la promoció del consum del LLONGUET, així com també el consum de pa en els forns tradicionals. En definitiva, defensar el petit comerç.

– Sabem que el procés serà llarg, però quins resultats esperen?

Confiam amb la feina feta per Frau Advocats, estam segurs que el recurs presentat per Josep Magraner a l’OEPM és molt complet, encertat i contundent. És per aixó que esperam que es pronunciïn al nostre favor, no entendríem cap altra decisió.

Descobreix tots els detalls del cas aquí:

‘El llonguet en la antesala’, un article de Josep Magraner a Diari de Mallorca

El cas d’Artiach contra la Fira del Llonguet, una defensa de Sebastià Frau Advocats

Preguntes i respostes sobre temes de dret concursal (IV lliurament)

Capçalera article opinió

L’advocat Sebastià Frau respon preguntes relacionades amb diferents temes de Dret Concursal:

– Quins efectes té la declaració de concurs en l’administració de l’empresa que ho presenta?

– El concurs serà declarat voluntari per què ho demana la mateixa empresa insolvent i això implicarà, en principi, que les facultats dels òrgans d’administració de l’empresa seran intervingudes per l’administrador concursal.

– Una empresa declarada en concurs, ha de paralitzar l’activitat?

– En cap cas l’empresa declarada en concurs ha de paralitzar l’activitat per aquest fet i, fins i tot, està previst a la llei que l’empresa continuï en funcionament.

– Quina responsabilitat tenen els administradors de l’empresa concursada? 

– Dins l’àmbit específic del concurs de creditors, les responsabilitats que es poden reclamar als administradors de l’empresa s’emmarquen dins la secció de qualificació del concurs. Les responsabilitats seran econòmiques i també d’inhabilitació.

– Què és la peça de qualificació?

– La peça de qualificació serveix, en un pla teòric, per a dilucidar quines han estat les causes de la insolvència i per a exigir responsabilitats d’ordre divers als declarats culpables.

– Una vegada que ha estat declarat el concurs, quin efecte té sobre les execucions?

– Amb el concurs declarat no es poden iniciar execucions singulars en contra del patrimoni del deutor i les execucions ja iniciades s’han de suspendre (sigui dit sense perjudici de les sempre recurrents excepcions).

Preguntes i respostes sobre temes de dret concursal (II part)

Sebastià Frau

L’ advocat Sebastià Frau respon preguntes i respostes sobre temes de Dret Concursal.

– Un creditor, pot sol·licitar el concurs del seu deutor? Quines avantatges en traurà?

– Un creditor pot demanar que el seu deutor sigui declarat en concurs. Però necessitarà la concurrència de diversos requisits, el més notable dels quals és que hi hagi més d’un creditor, és a dir, un mínim de dos. Com és lògic, el deutor ha d’estar en situació d’insolvència. Això vol dir que incompleixi d’una manera regular les obligacions.

– L’ avantatge per al creditor que demana el concurs és, bàsicament, que la meitat del seu crèdit tindrà la conceptuació de privilegiat general (article 91.7). De forma indirecta, emperò, la petició del concurs pot ser un sistema per fer efectiu el crèdit de qui la formula, si és el cas que el deutor vulgui —i pugui— pagar, amb la qual cosa podrà evitar que sigui declarat en concurs.

– Quin termini hi ha per a presentar-se com a creditor?

– Un creditor ha de comunicar el crèdit a l’administrador concursal en el termini d’un mes comptador des de la publicació de la declaració de concurs en el BOE.

– Què passa si el crèdit d’un creditor no apareix a la llista de creditors presentada pel deutor?

– El deutor ha de presentar, efectivament, una llista de creditors. Però si omet algun crèdit, per les raons que siguin, l’administrador concursal l’ha de reconèixer si consta a la comptabilitat o en té coneixement per qualsevol altra via, entre les quals hi seran les comunicacions que obligadament li han de remetre els creditors. Cal insistir, per tant, en la necessitat que els creditors comuniquin els crèdits per evitar aquestes eventuals omissions o errades en la llista presentada pel deutor.

– Quina diferència hi ha entre el concurs voluntari i el necessari?

– En síntesis diríem que el concurs voluntari el demana el mateix deutor i el necessari el demana un creditor. Afegirem que, normalment, el concurs voluntari només suposarà la intervenció de les facultat del deutor i, en canvi, el concurs necessari abocarà a la suspensió d’aquestes facultats.

Preguntes i respostes sobre temes de Dret Concursal

L’advocat Sebastià Frau respon preguntes i respostes sobre temes de Dret Concursal.

– És obligatori presentar la petició de concurs de creditors davant una situació d’insolvència?

– Efectivament, el deutor té l’obligació de demanar la declaració de concurs. A vegades això s’ignora, però demanar el concurs no és només una possibilitat, sinó que, en determinats supòsits, constitueix també una obligació.  

– Quins efectes té sobre el deutor ometre la presentació del concurs?

– Els efectes més negatius se relacionen amb la secció de qualificació del concurs. El deutor que ha omès la presentació de la petició del concurs o l’ha presentada amb retard, pot veure com el tribunal el declara responsable de la insolvència. I això comporta responsabilitats patrimonials de caràcter personal que poden arribar a ser molt elevades, al marge de la inhabilitació per administrar bens aliens i representar altres persones.

– Quan es pot dir que algú sigui insolvent?

– Algú és insolvent quan no pot acomplir regularment amb les seves obligacions. O dit d’una manera més planera, és insolvent qui no pot —o no vol— pagar. Però, atenció, la insolvència és un estat que s’ha de poder preveure —qualsevol empresa ordenada sap  si a curt termini podrà o no podrà pagar—, i per això la llei possibilita que demani la declaració de concurs qui ara paga però preveu que de forma imminent no ho podrà fer.

– Quins terminis es donen per demanar el concurs voluntari? I el necessari?

– El concurs voluntari i el necessari són supòsits de partida molt diferents. Vegem. El concurs voluntari el demana el mateix deutor, i ho ha de fer, per fer-ho bé, dins dels dos mesos següents a la data en què sap o hauria de saber que es troba en situació d’insolvència. Però aquest termini es pot perllongar si el deutor presenta al tribunal una comunicació en el sentit d’haver començat negociacions per arribar a un acord de refinançament. En aquest cas tindrà fins a quatre mesos comptadors des de la presentació al tribunal de la comunicació esmentada, sempre, es clar, que continuï en estat d’insolvència.

Pel que fa al concurs necessari, és el concurs que demana un creditor. Aquesta petició no té termini. Un creditor pot demanar la declaració del concurs del seu deutor en qualsevol moment, sempre i quan l’obligació no hagi prescrit. Tanmateix, el concurs necessari precisarà d’altres requisits, als quals al·ludirem amb extensió en un altre apartat. Però convé saber des d’ara que l’acció del creditor no pot presentar-se com la realització individual d’un crèdit, sinó que necessitarà, al menys, la concurrència amb un altre creditor. Per això a la llei és diu que la declaració de concurs ho serà del deutor comú. Això equival a afirmar que hi ha d’haver més d’un crèdit (al menys dos) perquè el concurs es pugui declarar.